la naturalitat em desmunta...

Ho prepares tot per fer un reportatge, tot mesurat: llums, ratios de contrast, fons, etc. dónes ordres a la càmera per a què faci el que tens previst, al teu cap ja hi ha la imatge que serà, i de cop i volta passa això tant xulo que em desmunta i m'omple: apareix l'Ona i es presenta davant la càmera desafiant, sense amagar res, tal com és. La naturalitat per sobre de tot m'ensenya el que és autèntic.
Com m'agrada la fotografia quan es mostra així i em recorda que encara està tot per aprendre.

l'Arlet i el seu llibretó

M'agraden les converses amb els pares que venen a l'estudi. Sovint tenim moltes coses en comú i hem viscut situacions molt semblants i és que, quan acabem de parir, tot gira allà mateix. Ens preocupem, tenim les mateixes pors i a tots ens queda aquella cara quan mirem el nostre nadó. Les experiències són semblants però alhora diferents. Amb la Júlia i el Jordi (els pares del bombó de les fotos de sota) vam trobar moltes coses en comú, i a més vaig retrobar la Júlia com a model... després de 16 anys!