jueves, 27 de febrero de 2014

Quan em deixen al meu aire...

Cada cop tinc més oportunitats de fer del retrat de famíla un retrat d'autor. Parlem i pensem com farem la foto, per a què la voleu, què volem explicar, etc. Llavors el resultat sempre és especial i únic. Aquesta família va regalar al pare aquesta composició, un retrat en blanc i negre intemporal que no et canses de veure, dels que a mi m'agraden. Us agraeixo de veritat que em deixeu total llibertat.
Ara falta el pare i completarem la composició. Xavi... t'estic esperant, posem una data ;-)