Preparant el Nadal, aquest any ben senzill.

No cal que ens compliquem molt per fer contents familiars i amics. Pensant què faria il·lusió de veritat a la gent del meu voltant he vist com era de fàcil! Una foto dels cosins, dels néts, fills, germans, amics,... Així doncs us pesento una idea senzilla i de segur efectiva!

Poseu-vos en contacte amb mi i en parlem, i si veniu al novembre: descompte ;-)

Olga portrait.

Quin estiu més llarg! si que ha passat temps sense publicar res, no he fet els deures... 

Durant el mes de setembre i octubre he fet molt reportatge social i bodegó, però molt poqueta foto de retrat que és el que m'agrada penjar aquí. 

Trenco aquest silenci amb una altra foto de retrat de l'Olga. La raó d'escollir precisament aquesta imatge, és que estic molt contenta... aquí dins aquesta panxeta que s'encorba, ara s'està formant una personeta. Felicitats família :-*

l'Ona i la seva mascota, la Bimba.

Tens mascota? Vine a immortalitzar aquest moment!
fotografia@gloriacheca.com

Estrenem el fons de pissarra amb un retrat sota la inspiració de les paraules del David Ruano, fotògraf d'arts escèniques, gran i proper, sense secrets. M'ha fet tornar als meus començaments, quan ens curràvem la foto en la presa i no en la post pro. Ara estic tornant boja la càmera remenant settings!! He après que pot ser més divertit i més creatiu disparar les fotos com abans, aprofitant els avantatges digitals. Sort que no llenço res... recuperant filtres de densitat neutra :-))

Olga, Yoga trainer.

El Neo, el nadó que volia ser més gran.

Va arribar amb uns ulls com plats i ens va demostrar que sabia aixecar el cap com un nadó gran, finalment es va rendir, per poca estona... Els seus pares: encantadors, moltes gràcies per fer-ho tan fàcil! El Neo va estar tot el matí sense parar de menjar... si ha seguit el mateix ritme, segurament ja deu estar ben canviat! Ja no és el nounat que era, però aquell moment el tenim aquí dintre ben guardat.

la naturalitat em desmunta...

Ho prepares tot per fer un reportatge, tot mesurat: llums, ratios de contrast, fons, etc. dónes ordres a la càmera per a què faci el que tens previst, al teu cap ja hi ha la imatge que serà, i de cop i volta passa això tant xulo que em desmunta i m'omple: apareix l'Ona i es presenta davant la càmera desafiant, sense amagar res, tal com és. La naturalitat per sobre de tot m'ensenya el que és autèntic.
Com m'agrada la fotografia quan es mostra així i em recorda que encara està tot per aprendre.

l'Arlet i el seu llibretó

M'agraden les converses amb els pares que venen a l'estudi. Sovint tenim moltes coses en comú i hem viscut situacions molt semblants i és que, quan acabem de parir, tot gira allà mateix. Ens preocupem, tenim les mateixes pors i a tots ens queda aquella cara quan mirem el nostre nadó. Les experiències són semblants però alhora diferents. Amb la Júlia i el Jordi (els pares del bombó de les fotos de sota) vam trobar moltes coses en comú, i a més vaig retrobar la Júlia com a model... després de 16 anys!

 

 

  

 

 

Quan em deixen al meu aire...

Cada cop tinc més oportunitats de fer del retrat de famíla un retrat d'autor. Parlem i pensem com farem la foto, per a què la voleu, què volem explicar, etc. Llavors el resultat sempre és especial i únic. Aquesta família va regalar al pare aquesta composició, un retrat en blanc i negre intemporal que no et canses de veure, dels que a mi m'agraden. Us agraeixo de veritat que em deixeu total llibertat.

Ara falta el pare i completarem la composició. Xavi... t'estic esperant, posem una data ;-)

Això queda!

Tenim vincles que cuidem per mirar de conservar-los sempre, com els amics que ho són des que érem petits. Ens truquem i ens trobem però de vegades és difícil coincidir perquè ha passat el temps i hem posat molta distància. 

Aquestes amigues van aprofitar una trobada per immortalitzar aquest vincle al meu estudi. Després cadascú va tornar a la seva vida, però això, aquest moment, aquest retrat... això queda, ja ho tenen per sempre. Gràcies a totes!

Tenemos vínculos que cuidamos para intentar conservarlos siempre, como los amigos que lo son desde que éramos pequeños. Nos llamamos y nos encontramos pero a veces es difícil coincidir porque ha pasado el tiempo y hemos puesto mucha distancia.
Estas amigas aprovecharon un encuentro para inmortalizar este vínculo en mi estudio. Después cada cual volvió a su vida, pero esto, este momento, este retrato... esto queda, ya lo tienen para siempre. Gracias a todas!

 

Un bon regal: el llibretó

És una opció de presentació del vostre reportatge, deu pàgines de 20x40cm amb una composició senzilla. Aquest que us ensenyo és de l'Arlet, aquí hi hem guardat un moment molt especial, un regal que els han fet per sempre, per a ella i per als seus pares. 

Els somnis de l'Arlet