lunes, 28 de octubre de 2013

L'Arlet està a punt d'arribar... el Newton no sap el que li espera.


Una sessió fàcil, tot i que quan ve un animal a l'estudi sempre recordo aquella frase de l'Alfred Hitchcock...

El Newton és un sol i també un nervi, però es va portar la mar de bé.

Ara hem d'esperar que arribi l'Arlet, a veure si ens ho posa tan fàcil!

Aquí tenim el Newton, feliç, badallant tot tranquil. D'aquí a un mes ha de néixer l'Arlet i llavors tot serà ben diferent. El Newton pensarà: com una cosa tan petita ho pot trasbalsar tot tant... i perquè em donen els bolquers per què els ensumi??!

Quan el Max, el meu fill gran, va néixer nosaltres també teníem un gos, l'Eimus. El pobre es va adaptar com va poder a la nova situació... I, sí, ens van aconsellar que li deixéssim ensumar els bolquers per què anés pensant que hi havia algú més a casa. Amb l'Ona, la meva filla petita, directament li vam dir: mira Eimus, aquesta és l'Ona; i tot va anar tan bé o millor de com havia d'anar.

Newton, espero que això t'ho estalviïn...